Gènere: Drama i Adaptació cinematogràfica;Tractament: Costumisme; Època: s XIX. Basada en l'obra "Terra baixa" d'Àngel Guimerà. Sebastià, un propietari rural que té dificultats econòmiques, fa casar la noia que té recollida a casa seva i amb qui manté relacions, amb el pastor Manelic, per poder maridar-se, al seu torn, amb una rica pubilla i continuar veient la Marta. Quan en Manelic descobreix el pla, vol fugir amb ella, però Sebastià el fa fora del poble. La Marta, amb l’ajuda de la Núria, una veïna, prepara la fugida al costat del seu marit. Quan Sebastià ho descobreix s’inicia una violenta baralla entre els dos antics amants, interrompuda per l’entrada de Manelic, el qual, furiós, mata Sebastià.

Gènere: Reportatge;Tractament: Documentalisme; Època: 1900-1930

Gènere: Reportatge;Tractament: Documentalisme; Època: 1900-1930

Gènere: Drama i Adaptació cinematogràfica;Tractament: Hagiogràfic; Època: Edat Moderna. Guió: Ricard de Baños; Basat en la novel·la de Víctor Balaguer

Gènere: Reportatge;Tractament: Documentalisme; Època: 1900-1930

Gènere: Reportatge; Tractament: Descriptiu informatiu; Època: 1900-1930 Recorregut visual per la ciutat de Barcelona el 1912.

Gènere: Drama i Adaptació cinematogràfica;Tractament: Dramatització; Època: s XIX. Basada en el drama homònim (1896) d’Àngel Guimerà "La festa del blat". Jaume, un jove operari, fuig a la muntanya per no ésser detingut. El dia de la celebració de la Festa del Blat, els promesos Oriola, una rica hereva, i Vicentó recullen Jaume extenuat al mig del camí. Aquest entra a treballar a la masia de l’oncle de la noia. Vicentó, gelós de l’amor entre Jaume i la seva promesa, el denuncia. Jaume intenta evitar que els treballadors ataquin Vicentó, és ferit mortalment i mor als braços d’Oriola

Gènere: Històric i Biografia;Tractament: Hagiogràfic; Època: Edat Moderna. Superproducció hispanofrancesa estructurada en 5 episodis: "La inspiración de una reina"; "Hacia lo desconocido"; "La obra brilla inmortal"; "El apogeo de la gloria"; "La triste recompensa". La cinta, interpretada per actors de la Comèdia Francesa i més de cinc mil figurants, peca de la teatralitat del film d’art francès. La seva estrena fou considerada com un gran esdeveniment del cinema espanyol, encara que el director i els principals noms eren francesos

Gènere: Drama; Tractament: Costumisme; Època: s XIX

Gènere: Reportatge; Tractament: Descriptiu informatiu Època:1900-1930

Gènere: Drama i Adaptació cinematogràfica; Tractament: Recreació dramatitzada; Època: s XIX. Els trenta anys d’història de la merceria La Puntual serveixen per a reflectir la vida d’un petit establiment familiar barceloní arrelat a la tradició. El futur hereu, el Sr. Esteve, es fa càrrec de la botiga en morir el seu pare i té un fill, Ramonet, destinat a ésser el continuador de la saga de comerciants. El noi es veu forçat a treballar a la botiga, deixant de banda els seus anhels artístics. Al final de la seva vida, el Sr. Esteve, deplorarà el seu lliurament total al negoci i encoratja el seu fill a recuperar el camí artístic. El desig dels seus autors era fer una cinta d’alt nivell i per això es contractaren professionals de prestigi, però el resultat no fou satisfactori. El film pecà d’un muntatge antiquat, i el text de Rusiñol perd la gràcia de la rèplica teatral. Els interiors es rodaren en escenaris pintats, a cura de l’escenògraf Alarma, i els exteriors a la plaça del Pi, l’església de Santa Maria del Mar i altres indrets de Barcelona.

Gènere: Històric i Biografia; Tractament: Hagiogràfic; Època: s XIX.

Aquesta pel·lícula, una de les primeres del cinema sonor hispà, explica la vida política i militar del general Prim fins a la seva mort en un atemptat el 1870

Gènere: Drama i Adaptació cinematogràfica; Tractament: Recreació dramatitzada; Època: s. XIX. Adaptació de "El cafè de la Marina" obra homònima de Josep Maria de Sagarra. Idiomes: Una versió en català i una versió en espanyol. Probablement la primera pel·lícula rodada en llengua catalana. Caterina és la filla de Libori, pescador i propietari del Cafè de la Marina, situat a la Selva. La noia és abandonada pel seu promès, Enric, un cínic seductor que l’ha deixada embarassada, i Libori l’envia a Cotlliure per tal que avorti. En retornar, el seu pare li exigeix que es casi amb un ric francès de Banyuls, al qual no estima. Però apareix Claudi, un mariner enamorat de Caterina que deixa de banda el seu orgull i els prejudicis i s’hi acaba casant.

Gènere: Drama; Tractament: Dramatització, Època: II República i Guerra civil Un important industrial és diputat de l'oposició. Els seus discursos en el Parlament denuncien l'incapacitat dels governants del país, el desordre social, les vagues, etc, que evoquen, en línies generals, a la situació d'Espanya immediatament anterior al 18 de juliol de 1936. Aquest industrial posa al capdavant de la seva fàbrica a un jove enginyer, de família humil. Aquest, manté un afer amorós amb la filla de l'industrial. Davant la gravetat de la crisi política, l'industrial s'encarrega de formar un nou govern i proposa un programa econòmic i social que pot acabar amb la desigualtat social, la lluita entre classes, i pot millorar el nivell de vida dels ciutadans

Gènere: Documental; Tractament: Documentalisme; Època: II República i Guerra civil

Gènere: Documental; Tractament: Documentalisme; Època: II República i Guerra civil A Barcelona, el moviment espontani de milicians participa en els darrers combats contra els revoltats i en defensa de la República. Els anarcosindicalistes narren les seves conquestes revolucionàries i la seva sortida cap al front.

Gènere: Docudrama; Tractament:Recreació dramatitzada; Època: II República i Guerra civil

Gènere: Documental; Tractament: Descriptiu informatiu; Època: II República i Guerra civil

Gènere: Documental; Tractament: Documentalisme; Època: II República i Guerra civil

Gènere: Documental; Tractament: Documentalisme; Època: II República i Guerra civil

Gènera: Drama;Tractament: Dramatització; Època: II República i Guerra civil.

Curt també conegut com "Catalans a l’Alcàrria". Director: Joan Castanyer Romaní. Quan esclatà la Guerra Civil, Jaume Miravitlles li encarregà la direcció de la Secció de Cinema del Comissariat de Propaganda de la Generalitat, Laya Films. Fou l’encarregat de produir durant la guerra un noticiari setmanal comentat per ell mateix

Un altre títol: "Así vive Cataluña (Vida y moral de la retaguardia)" Gènere: Reportatge; Tractament: Documentalisme; Època: II República i Guerra civil

Altres títols: "Catalunya màrtir", "Le Martyre de la Catalogne" Gènere: Documental; Tractament: Descriptiu informatiu; Època: II República i Guerra civil. Catalunya és bombardejada per caces alemanys i italians que intenten destruir els resultats de la provada laboriositat, el sentit de la convivència i el progrés dels catalans. Els bombardeigs incendien edificis i colguen sota les runes molts ciutadans. Davant d’aquesta agressió s’aixeca la Catalunya màrtir i solidària.

Gènere: Documental; Tractament: Documentalisme; Època: II República i Guerra civil

Gènere: Drama, Adaptació cinematogràfica Tractament: Hagiogàfic; Època: s XIX Basat "Mariona Rebull" i "El viudo Rius", novel·les d'Ignasi Agustí. Durant un viatge a Madrid en tren, l’empresari tèxtil Joaquín Rius explica a la jove cantant Lula la tràgica història del seu matrimoni. El seu relat comença quinze anys abans, quan Joaquín es casà amb Mariona Rebull, la filla d’uns rics joiers de Barcelona. Després del naixement del seu fill Desiderio i de la mort del pare, l’empresari es feu càrrec dels negocis familiars. Aquesta dedicació a l’empresa fa que el matrimoni es distanciï. L’atemptat al Gran Teatre del Liceu del 1893 ocasiona la mort de la seva dona i la del seu millor amic.

Gènere: Drama i Adaptació cinematogràfica; Dramatització; Època: Anys 40-50; Guió Conchita Montes; Basada en la novel·la de Carme Laforet

Gènere: Històric; Tractament: Dramatització; Època: s XIX; Basat en la llegenda sobre el "Timbaler del Bruc"

Gènere: Drama; Tractament: Recreació dramatitzada; Època: II República i guerra civil.Relegada per la censura a l'ostracisme i restaurada el 2012 per la Filmoteca de Catalunya, la versió original enlluerna avui per la modernitat del seu discurs visual i narratiu. Una de les millors pel·lícules "oblidades" del cinema hispà.

Gènere:Drama; Tractament: Dramatització; Època: Anys 40-50

Gènere: Drama històric i Adaptació cinematogràfica;Tractament: Hagiogràfic; Època: Edat Moderna; Basat en la novel·la de Víctor Balaguer. Durant el segle XVII a Catalunya hi havia dues faccions rivals: els nyerros i els cadells, herència d’un vell plet iniciat a l’edat mitjana entre el bisbe de Vic i la casa de Montcada. Cap al 1623 les lluites es feren més violentes. Els cadells ocupaven els llocs de poder i relegaren els nyerros a la clandestinitat. Joan de Serrallonga, un noble català desposseït dels seu béns pels cadells, va al ball del governador de Barcelona, Don Carles de Torrellas, per veure Joana, que és la germana del governador. Joan n’està enamorat i, malgrat l’enemistat de les dues famílies, la noia el correspon. Joan mata el promès de Joana i els dos enamorats fugen. Els nyerros el converteixen en el cap de la seva lluita. Després de la mort del seu pare, Serrallonga esdevé un home cruel i sanguinari. El film pretén adaptar la novel·la de Balaguer per convertir-la en un film d’aventures inspirat en el model de Hollywood i en el cinema italià històric d’entreguerres. De fons, i igual que "El tambor del Bruch" d’Iquino del mateix any, hi havia una reinvidicació catalanista feta des de postulats espanyolistes. Serrallonga es presenta com una barreja d’heroi popular i de bandit generós a través d’un argument que es mou entre la novel·la original, la llegenda, la fidelitat històrica i la romantització del personatge

Gènere: Drama i Adaptació cinematogràfica; Tractament: Costumisme; Època: s XIX. Guió: Edgar Neville. Basat en l'obra de Santiago Rusiñol "L'auca del senyor Esteve" El tipus de senyor Esteve, àmpliament difós a través de la premsa humorística, i del qual aparegué una auca amb versos de Gabriel Alomar i dibuixos de Ramon Casas, ha format part fins avui de la tipologia popular barcelonina.

Gènere: Fantasia i Adaptació cinematogràfica; Tractament: Dramatització;Època: Edat Mitjana Basada en la darrera òpera de Wagner, obra favorita del director Daniel Mangrané, i en un recopilatori de llegendes medievals recollides per autors com Chrétien de Troyes o Wolfram von Eschenbach, lliurement adaptades.

Gènere: Drama i Guerra;Tractament: Dramatització; Època: II República i guerra civil. Acabada la Guerra Civil espanyola, Alberto i Isabel es dirigeixen a la frontera francesa. Però abans d'arribar al seu objectiu s'han d'aturar perquè la dona està a punt de donar a llum. Alberto decideix marxar-se de tota manera per no posar en perill la vida de la seva família.

Gènere: Drama i Adaptació cinematogràfica; Tractament: Costumisme; Època: s XIX; Guió: Miguel Zacarías; Basat en "Terra baixa" d'Àngel Guimerà

Gènere: Drama; Tractament: Costumisme; Època: Anys 40-50. A la seva arribada a Barcelona, Miguel és acomiadat del seu treball de mariner i els problemes financers amb què s'haurà d'enfrontar a partir d'aquest moment faran que a poc a poc s'introdueixi en el món de la delinqüència. Els pocs diners que fins llavors havia aconseguit reunir Inés, la seva esposa, gràcies al seu dur treball, serà dilapidat ràpidament per ell.

Títol original: "Tiefland" Gènere: Musical, Drama i Adaptació cinematogràfica; Tractament: Costumisme; Època: s XIX; Guió: Leni Riefenstahl; Basat en "Terra baixa" d'Àngel Guimerà.

Gènere: Drama; Tractament: Dramatització; Època: II República i guerra civil. Dos amics, combatents republicans, es separen al final de la contesa. Un, s'exilia. L'altre, es queda i exerceix com a metge en un poble dels Pirineus. El retorn de l'exiliat com a combatent guerriller permet el retrobament.

Gènere: Biografia i Drama; Tractament: Hagiogràfic; Època: II República i guerra civil. Biografia de Ladislao Kubala escrita per Alfredo Rueda.

Gènere: Documental; Tractament:Documentalisme; Època: Recorregut històric

Gènere: Drama i Adaptació cinematogràfica; Tractament: Dramatització; Època: II República i guerra civil Títol en català: "La terra té sed". Film basat en la novel·la "Um Spaniens freiheit" (Per la llibertat d'Espanya) de Walter Gorrish.

Gènere: Drama i Adaptació Cinematogràfica; Tractament: Dramatització: Època: Anys 50. Adaptació de l’obra teatral homònima (1954) de Josep Maria de Sagarra. Història del cardiòleg d’idees liberals Dr. Molinos, el qual és a punt d’enverinar la seva dona Isabel per fugir amb la neboda d’aquesta, Adela. Alguns esdeveniments dramàtics (la mort de l’amant, l’infart del fill jesuïta, etc.), tractats com si fossin un càstig diví, porten el protagonista a revisar la seva vida i a redescobrir l’amor conjugal. El film fou el debut a Espanya de l’argentí Demicheli, exiliat del seu país per les seves idees antiperonistes. El realitzador eliminà la part de crítica a la societat continguda a la peça teatral de Sagarra, i convertí el film en un autèntic fulletó "a la mexicana".

Gènere: Reportatge; Tractament: Descriptiu informatiu; Època: Anys 40-50. Un documental que pretén reflectir la vida espanyola des de principis de segle fins als anys cinquanta. Part d'una selecció d'imatges d'arxiu que s'ordenen sense massa rigor, citant només de passada l'esdeveniment més important i traumàtic d'aquesta meitat de segle: la guerra civil. Moltes d'aquestes imatges tenen un indubtable valor en si mateixes, però el conjunt en el qual s'integren és una nimietat. Font: Redacción Fotogramas 29/05/2008

Gènere: Drama; Tractament: Dramatització; Època: II República i guerra civil. Durant la guerra civil espanyola (1936-1939), Mario i Sandra, un matrimoni, li demanen ajuda a un guia per creuar la frontera amb França pels Pirineus. Al vespre s'uneix al grup un sacerdot, la identitat del qual no coneix ningú. Durant la travessia, el guia i Sandra s'enamoren i decideixen fugir junts després de creuar la frontera.

Gènere: Biografia; Tractament: Hagiogràfic; Època: Biografies S XX. Direcció: Josep Maria Argemí i Fontanet, autor també del guió i productor, amb música de Xavier Monsalvatge. La pel·lícula tracta sobre la vida i mort de l'arquitecte Antoni Gaudí i Cornet.

Gènere: Drama, Guerra i Adaptació cinematogràfica; Tractament: Dramatització; Època: II República i guerra civil; Guió José Bénazéraf, Henri-François Rey, Jean-Jacques Vierne. Adaptació de la novel·la d'Henri-François Rey. Un jove d’origen ucraïnès Michel, després d’haver fugit de l’exèrcit vermell, s'allista a Perpinyà a les Brigades Internacionals que lluiten contra Franco. Acabarà sent arrestat per ser alhora rus, comunista i desertor. Sortirà contundentment del seu compromís, però experimentarà l'amor amb una periodista nord-americana

Gènere: Documental; Tractament: Metahistòric; Època: II República i guerra civil. Un emigrant parla del país que ha hagut de marxar. Recorda els seus records d’infantesa sense identificar una vegada i una altra el seu país natal, però és clar que es refereix a Espanya.

Gènere: Històric i Biografia; Tractament: Hagiogràfic; Època: Edat Mitjana "El Cid" (1961), d’Anthony Mann, que, a manera de western, explica les aventures de Rodrigo Díaz de Vivar. Malgrat que va comptar amb l’assessoria històrica de Ramón Menéndez Pidal, l’alteritat dels fets històrics resultà curiosament rellevant, quant a la relació d’aquest aventurer amb els territoris catalans, que fou premeditadament omesa, ja que no es fa cap menció a l’etapa d’El Cid a Saragossa a les ordres d’Al-Muqtadir, i cap respecte les diferències mantingudes amb el comte Berenguer Ramon II. És per això que, més enllà de considerar-lo un simple film d’entreteniment, atenent l’any de realització, l’elecció d’Espanya com a lloc de rodatge i el recolzament prestat pel dictador Francisco Franco, "El Cid" s’ha de visionar en clau política, un heroi que després de lluitar per la seva independència, se sotmet a la voluntat del rei Alfons. (Ana Fernández Alvárez & Joan Solé Camardons)

Gènere: Històric i Drama; Tractament: Hagiogràfic; Època: Edat Mitjana

Gènere:Drama; Tractament: Dramatització; Època: Anys 60. Un matrimoni jove pertanyent a una família barcelonina dividida per qüestions d'herència, pretén aprofitar l'antiga residència estiuenca de la família, però per això ha de convèncer a la seva tia, de folgada posició econòmica.

Gènere: Drama i Adaptació cinematogràfica; Tractament: Dramatització; Època: Anys 60. Basada en un obra teatral d'Alfredo Mañas, és una versió del "Romeu i Julieta" de Shakespeare. Crònica sobre el ferotge enfrontament entre dues famílies gitanes de Barcelona: "Els Tarantos" i "Els Zorongos". En un casament, Rafael, el Taranto, coneix a Juana, La Zoronga. Els dos joves, envoltats per la màgia de la festa, es juren amor etern amb un pacte de sang. Després d'una nit d'amor, descobreixen amb desesperació que pertanyen a les dues famílies rivals. La mare de Rafael, seduïda per l'encís de la dansa de Juana, supera l'odi ancestral, però el pare de Joana es nega acceptar l'enllaç.

Gènere: Drama i Adaptació cinematogràfica; Tractament:Dramatització; Època: Anys 60. Títol original: "Behold a Pale Horse" Adaptació de la novel·la d'Emeric Pressburger inspirada en la vida de Quico Sabaté Un cop acabada la guerra civil espanyola (1936-1939), Manuel Artíguez, un popular membre del maquis, abandona Espanya i es refugia a França. Vint anys més tard, el fill del seu millor amic, travessa la frontera per demanar-li que torni a Espanya i matar a Viñolas, un capità de la Guàrdia Civil responsable de la mort del seu pare. Però Artíguez, fastiguejat de tot, no atén la petició del noi. No obstant això, quan la mare del guerriller cau greument malalta, Viñolas aprofita l'ocasió per tendir-li un parany.

Gènere: Documental i Biografia; Tractament: Hagiogràfic; Època: Anys 60; Documental sobre Pau Casals

Gènere: Documental; Tractament: Documentalisme; Època: Anys 60;Guió: Llorenç Soler Documental realitzat per encàrrec del Patronat Municipal de l'Habitatge de Barcelona per mostrar les bondats de la política d'l'ajuntament en l'àrea de l'habitatge social. Després de ser mostrada a l'alcalde José María de Porcioles, va ser rebutjada.  

Gènere: Drama i Adaptació cinematogràfica; Tractament: Dramatització; Època: Anys 60; Basada en la novel·la "Maria Rosa" d'Àngel Guimerà

Gènere: Drama; Tractament: Dramatització; Època: Anys 60. José Luis és un jove barceloní de família humil que sent autèntica passió per les motos. El seu somni és comprar-se una de gran cilindrada, si bé la seva situació econòmica no li ho permet ni de lluny. Veient una carrera al circuit de Montjuïc coneix a una elegant italiana, representant d'una escuderia, que se li insinua. El noi pensa que accedint als seus desitjos pot aconseguir la seva moto somiada.

Gènere: Drama i Immigració; Tractament: Dramatització; Època: Anys 60; Guió: Josep Maria Forn; Història sobre el problema de la massiva migració des de les regions més deprimides d'Espanya a Catalunya

Gènere: Comèdia romàntica; Tractament Costumisme; Època: Anys 60; Romanç interpretat per Joan Manuel Serrat

Gènere: Comèdia; Tractament: Dramatització; Època: Anys 60. Còmedia interpretada per Joan Capri

Títol en espanyol: "La respuesta" Gènere: Drama i Adaptació cinematogràfica; Tractament: Dramatització; Època: Anys 60; Guió: Josep Maria Forn, basada en la novel·la de Manuel de Pedrolo "M'enterro en els fonaments"

Gènere: Documental i Immigració; Tractament: Documentalisme; Època: Anys 60. L'arribada d'emigrants del camp a la ciutat provoca situacions de desarrelament, pobresa, insalubritat, la inadequació del parc d'habitatges, la precària situació laboral i la misèria s'uneixen per provocar aquest llarg viatge cap a la ira.

Gènere: Documental; Tractament: Documentalisme; Època: Anys 70; Film clandestí realitzat per Pere Portabella del primer Festival de Poesia Catalana, rodat al Teatre Price de Barcelona el 25 de maig de 1970, en solidaritat amb els presos polítics del règim franquista

Gènere: Documental; Tractament: Documentalisme; Època: Anys 60. Historia: Llorenç Soler. Textos: Albert Camus, Ernesto 'Che' Guevara, James Joyce, Herbert Marcuse, Peter Weiss

Gènere: Drama i Adaptació cinematogràfica; Tractament: Dramatització; Època:1900-1930; Basada en "Laia", novel·la de Salvador Espriu

Gènere: Documental; Tractament: Hagiogràfic; Època: 1900-1930; Guió: Joan Bassegoda Nonell;Basat en apunts de Joan Bergós

Gènere: Comèdia;Tractament: Dramatització; Època: Edat Mitjana Començada la dècada dels anys setanta, amb l’inici de la desaparició de la censura i de la mà de l’anomenat cinema del destape, Joaquim Coll Espona realitzà "Las correrías del vizconde Arnau" (1973), un vulgar i adotzenat film que emprà allò que podríem denominar narrativa “preterista”, és a dir, aplicar al present estructures mentals del passat, ja que la trama còmica en què es basava era, precisament, aplicar conductes del passat medieval en el present del segle XX

Títol original: "Cartells d'un poble en guerra" Gènere: Documental; Tractament: Documentalisme; Època: II República i guerra civil

Gènere: Històric i Acció; Tractament: Hagiogràfic; Època: Anys 40-50; Inspirada en la vida de Quico Sabaté, guerriller antifranquista, ambientada aproximadament 20 anys després de les seves accions.

Gènere: Drama i Adaptació cinematogràfica; Tractament: Dramatització; Època: s XIX. Relata la vida de tres generacions d'una família de la burgesia industrial barcelonina entre 1880 i 1916. Inspirada en diverses novel·les d'Ignasi Agustí: "Mariona Rebull" (1943), "El viudo Rius" (1944), "Desiderio" (1957)

Gènere: Històric; Tractament: Recreació dramatitzada; Època: 1900-1930; Guió d'Antoni Ribas i Miquel Sanz; Narra els esdeveniments històrics que es van produir a Barcelona entre els anys 1899 i 1909. Des del retorn dels soldats de la guerra de Cuba fins a la rebel·lió popular coneguda com 'La Setmana Tràgica'.

Gènere: Documental; Tractament: Documentalisme; Època: Anys 70; Guió: Àngel Casas i Francesc Bellmunt. Recull en temps real el desenvolupament de l'edició de 1975 de festival de música Canet Rock, el "Woodstock català", dóna compte de l'aparició d'un nou estil musical, el rock progressiu així com d'una nova joventut amb una manera pròpia d'acostar-s'hi

Gènere: Documental; Tractament: Documentalisme; Època: Anys 70; Guió d'Àngel Casas. Testimoni viu i directe dels anys de la Nova Cançó catalana a través de recitals i concerts (Lluís Llach i Raimon i també d'Ovidi Montllor, Pau Riba, Jaume Sisa)

Títol original: "Las largas vacaciones del 36" Gènere: Històric i Drama; Tractament: Recreació dramatitzada; Època: II República i guerra civil; Guió: Jaime Camino, Manuel Gutiérrez Aragón

Gènere: Documental;Tractament: Documentalisme; Època: Anys 70; Guió: Pere Portabella, Carles Santos i Octavi Pellissa. Una mateixa pregunta per a cada un dels líders de les forces polítiques que sorgeixen al país després de la mort de Franco: Com es passa d'una dictadura a una democràcia?

Gènere: Comèdia; Tractament: Dramatització; Època: Edat Mitjana Basada en una obra publicada l’any 1735, pel frare de l'Orde de Predicadors, Francesc Vidal Micó, dedicada a recrear la vida del patró del País Valencià, Sant Vicente Ferrer. La narrativa plantejada era la pròpia de les auques amb tocs de lletania beata. Malgrat la seva originalitat i bons propòsits, però, el film, dotat d’un to festiu, llibertí, grotesc, escatològic i popular, fou qualificat per alguns com un mer producte de la transició espanyola o com a una astracanada de mal gust. Si bé aquestes opinions no els manca certa raó, la cinta no deixa de ser, però, una divertida crítica a la beateria i a les institucions eclesiàstiques, esquitxada d’un surrealisme faller molt singular.

Gènere: Drama i Adaptació cinemattogràfica: Tractament: Recreació dramatitzada; Època: Anys 70. Una filmació de l'obra de teatre d'Els Joglars, "La Torna", dirigida per Albert Boadella. El rodatge es va fer en 24 hores ininterrompudes als estudis Kine de Barcelona l'any 1977 a càrrec d'un equip compost per tècnics cinematogràfics adscrits a l'Assemblea de Treballadors de l'Espectacle, ADTE.

Gènere: Drama; Tractament: Dramatització; Època: Anys 40-50; Guió: Eugeni Anglada, José Miguel Hernán, Miquel Porter Moix. Crítica al món rural de la postguerra, concretament sobre la Catalunya oprimida lingüística i políticament.

Gènere: Històric i Biografia; Tractament: Hagiogràfic; Època II República i guerra civil. Guió de Josep Maria Forn i Antoni Freixas. Les restes de l'exèrcit republicà creuen la frontera francesa. Entre els exiliats hi ha Lluís Companys, president del Govern català, i Aguirre, president del Govern basc. Després de la invasió de França per les tropes alemanyes, lliuren a Companys al govern de Franco. Conduït pel Comte de Mayalde és traslladat a Madrid i posteriorment a Barcelona. Després d'un judici sumaríssim, és condemnat a mort i afusellat.

Gènere: Documental; Tractament: Documentalisme; Època: Recorregut històric Forma part de una sèrie de 8 capítols "Imatges i fets dels catalans" escrita per l’historiador Oriol Vergés, i els capítols foren rodats per diversos realitzadors. Els títols de cada episodi (12 minuts) expliciten els seus continguts: "Orígens d’un poble. Naixement de Catalunya" (1978-79), i "Corpus de Sang. La revolta dels segadors" (1978-79), ambdós de Jordi Feliu.

Gènere: Documental; Tractament: Documentalisme; Època: Recorregut històric Forma part de una sèrie de 8 capítols "Imatges i fets dels catalans" escrita per l’historiador Oriol Vergés, i els capítols foren rodats per diversos realitzadors. Els títols de cada episodi (12 minuts) expliciten els seus continguts: "Orígens d’un poble. Naixement de Catalunya" (1978-79), i "Corpus de Sang. La revolta dels segadors" (1978-79), ambdós de Jordi Feliu.

Gènere: Històric i Adaptació cinematogràfica; Tractament: Recreació dramatitzada. Època: 1900-1930; Adaptació de la novel·la d'Eduardo Mendoza "La verdad sobre el caso Savolta"Barcelona entre els anys 1917 i 1923. És l'època del pistolerisme, durant la qual l'enfrontament entre pistolers anarquistes i sicaris pagats per la patronal va provocar un nombre escandalós de morts

Gènere: Documental; Tractament: Hagiogràfic; Època: Biografies s XX; Guió: Francisco González Ledesma i Antoni Ribas

Gènere: Drama i Adaptació cinematogràfica; Tractament: Recreació dramatitzada; Època: Anys 70. Novel·la d'Eduardo Mendoza "El misterio de la cripta embrujada"

Gènere: Comèdia; Tractament: Dramatització; Època:Anys 70. Guió d'Emili Teixidor

Gènere: Documental; Tractament: Documentalisme; Època: Recorregut històric: Guió: Jordi Feliu, Josep M. López Llaví.

Títol original: "La leyenda del tambor" Gènere: Històric i Acció; Tractament: Dramatització; Època: s XIX; Guió: Benito Alazraki, Jordi Grau, Luis Murillo

Gènere: Drama i Adaptació cinematogràfica; Tractament: Recreació dramatitzada; Època: II República i guerra civil; Guió de Francesc Betriu basat en la novel·la "La Plaça del diamant" de Mercè Rodoreda

Gènere: Drama;Tractament: Dramatització; Època: 1900-1930.

Gènere: Comèdia; Tractament: Costumisme; Època: Anys 70

Gènere: Històric;Tractament: Dramatització; Època: 1900-1930;Guió d'Antoni Ribas i Miquel Sanz. "Victòria" és l'inici d'una ambiciosa trilogia que retrata una part de la història de Catalunya de principis de segle XX. En plena primera guerra mundial, Barcelona és el centre de múltiples operacions relacionades amb la guerra, encara que Espanya és un país neutral. Jaume Canals, un obrer anarco-sindicalista està totalment entregat a la lluita de la seva classe. La relació amb la seva companya Maria s'ha deteriorat tant que ella decideix casar-se amb un ex-company de Canals que s'ha apartat de la lluita.

Gènere: Històric;Tractament: Dramatització; Època: 1900-1930;Guió d'Antoni Ribas i Miquel Sanz. Centrat en els primeres dies de juny de l'any 1917, mostra una Barcelona convulsa per importants fets polítics i socials. El coronel César Márquez, de les Juntes de Defensa, és detingut, jutjat, condemnat a mort i indultat. Es prepara una vaga general i el triomf de la revolució soviètica desperta l'interès dels nuclis sindicalistes. D'altra banda, Barcelona es converteix en niu d'espies alemanys i aliats, mentre que amb la Gran Guerra, molts fabricants catalans fan el negoci de segle. Són també els anys del naixement del Paral·lel, carrer on durant anys es concentrarà la vida nocturna de Barcelona. En aquest marc, Jaume Canals és un actiu sindicalista, abandonat per la seva dona, Maria, qui pensa que l'activitat del seu marit és molt arriscada per a ella i els seus fills.

Gènere: Històric;Tractament: Dramatització; Època: 1900; Guió d'Antoni Ribas i Miquel Sanz. Tercer lliurament de la saga "Victòria!".

Gènere: Històric i Biografia; Tractament: Hagiogràfic;Època: II República i guerra civil; Guió: Pedro Masip Urios (Autobiografia: Antonio Escobar Huertas)

Gènere: Drama i Adaptació cinematogràfica; Tractament: Dramatització; Època: Anys 40-50; Guió de G. Herralde, Ramon de España i J. Marsé basat en una novel·la de J. Marsé

Gènere: Documental i Biogràfia; Tractament: Hagiogràfic; Època:s XIX. Títol original "Antonio Gaudí"

Gènere: Documental i Adaptació cinematogràfica;Tractament: Documentalisme; Època: Anys 40-50 Guió Ferrán Alberich. Molts anys després de la mort de Llobet, un altre sabadellenc, Ferran Alberich, restaurà el film i en realitzà el documental "Bajo el signo de las sombras" (1984), sobre la vida de Llorenç Llobet i les vicissituds del seu film. A partir de llavors despertà l’interès de crítics i estudiosos, es projectà en nombrosos festivals i es convertí en una obra de culte. Utilitzant imatges de les pel·lícules rodades a 9,5 i 16 mil·límetres per Ll. Llobet Gracia i mitjançant entrevistes a Beatriz Sans, la seva vídua, i Carlos Serrano de Osma i Delmiro de Caralt, amics i companys del cineasta, es traça una biografia de la passió cinematogràfica que caracteritzà la vida de Llorenç Llobet Gracia

Gènere: Drama; Tractament: Costumisme; Època; S XIX

Gènere: Històric i Drama; Tractament: Dramatització; Època: Edat Mitjana El 1263, el rei Jaume I organitza un debat entre representants del judaisme i del cristianisme sobre si Jesús era o no el Messies.

Títol original: "Daniya, jardín del harén" Gènere: Comèdia dramàtica i Històric; Tractament: Dramatització; Època:Edat Mitjana; Guió:Carles Mira. En el cas de "Daniya" (1987), transcripció fonètica de Dénia en àrab, Carles Mira, amb l’assessorament de l’arabista i catedràtic Mikel de Epalza Ferrer, pretenia mostrar els grans exponents culturals del món andalusí, poetes, filòsofs i científics i que segons ell havien quedat ocults darrera el triomfalisme hispà. El seu objectiu era plasmar en to burlesc el xoc entre la refinada cultura d’Al Andalus, al 1058 en clara decadència, i la catalana, aleshores en formació, i que, donada la conjuntura, solament podia traduir-se en la impossibilitat d’un enteniment entre elles, una situació que Mira plasma metafòricament a través de la impossible història d’amor entre els protagonistes, Bernat i l’esclava Laila. En aquest sentit, el film peca d’una elegíaca desmesura vers tot el musulmà. Carles Mira realitzà una comèdia d’aventures, un road movie mediterrani medieval dotat d’un cert to reivindicatiu nacionalista, que pretenia fer una crítica social corrosiva sobre el món hispà de l'Alta Edat mitjana, al que el film tracta de fonamentalista. (Ana Fernández Alvárez & Joan Solé Camardons)